El poder de la ment sobre la matèria
El moviment d’objectes a certa distancia del subjecte sense que hi concorrin les forces físiques que es puguin detectar constitueix un fenomen conegut des de temps remots.
Concretament en la crònica: “De anima” de Tertuliano, el any 200 de la nostra era, es menciona a un individu que amb l’única força del seu pensament era capaç d’influir de forma directa en els objectes que els envolten. No obstant, fins que experimentadors competents i impecables en el tema, com el comte de Gasparin, l’il•lustre físic- químic William Crookes i el professor Charles Richer es varen ocupar del tema, no s’havia abordat seriosament aquest camp amb el suficient rigor científic. Aquest primers investigadors van bategar el fenomen com “telequinesia” , del grec “tele” “lluny” i “cinesis”
“moviment”, moguda des de certa distancia.
La possibilitat de produir efectes físics en el mon exterior sense apel•lar a l’ajuda de les influencies energètiques clàssiques es molt extensa. A part de l’anomenat moviment de taules, s’han descrit efectes que desafien totes les lleis de la gravetat (levitació), canvis d’estat de la matèria (materialitzacions), doblement de metalls, alteracions de reaccions químiques i processos biològics amb l’única influencia del pensament.
Quan els investigadors s’enfronten a aquesta fenòmens en ela que el fluït psíquic o a la seva força associada exerceix actes externs sobre els objectes materials, ensopeguen amb grans dificultats, que semblen insalvables.
Es sabut que en les anomenades ciències experimentals es fonamental que l’investigador pugui estudiar els fets amb les màximes garanties d’autenticitat per que pugui oferir desprès una relació el més completa i exacta possible. Però, com es pot oferir proves solides i concloents d’uns fets tan misteriosos, enigmàtics, accidentals i ambigus com son els fenòmens paranormals de tipus físic?.
Per si tot això, no fora suficient, una nova dificultat apareix davant els investigadors. La simulació o el frau tant conscient com inconscient al que recorren en més o menys freqüència alguns dels individus productors d’aquests fenòmens. No obstant, tot i les dificultats, de totes les traves que existeixen en aquest camí , no queda ni tant sols en la ciència oficial, la més mínima dubta de que l’ésser humà posseeix en alguns casos uns poders mentals que surten plenament del corrent.