Ja en certes tauletes assíries i babilòniques així com també en certs jeroglífics de l’Antic Egipte es parla d’encanteris amb malignes intencions respecte als enemics.

També els escriptors de l’antiga Roma asseguraven que els ulls dotats d’aquest poder maligne eren estràbics o estaven atacats per una altre malaltia o anomalia.

Ovidi, per exemple, atribueix una doble pupil•la, a la bruixa, Dipea i afirmava que mirant als malalts, el que mirava contreia la mateixa dolença. Segons els decenviros romans, el mal d’ull va ser declarat crim mortal cap a l’any 450 a. C.

Els antics grecs creien que existien individus, que els seus ulls tenien la virtut de consumir entre les flames els cossos als que dirigien concentradament les seves mirades.

L’historiador grec Plutarco (48-120) va estudiar la qüestió de la fascinació, arribant a deduir que la major part de la població de la seva època creia en el mal d’ull i estaven constantment mitjans per combatre’l o evitar-lo.

This entry was posted on divendres, octubre 31st, 2008 at 10:25 am and is filed under Bruixeria. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.