La telepatia consisteix en transmetre pensaments, imatges i sensacions a distancia. Aquest es el fenomen o poder mental més conegut de la parapsicologia i està àmpliament acceptat per la ciència.
Tothom ha experimentat alguna vegada a la seva vida encara que hagi sigut d’una manera involuntària, el fet de pensar alguna cosa i que l’altra persona que estigui o no al costat de telepàtic, hagi respost de sobta encara que sigui sense saber exactament el per que.
Aquest fenòmens no so casuals sinó que acostumen a produir-se per la necessitat d’entrar en contacte amb una determinada persona per, com exemple solucionar un problema determinat. Quan això es dona se li dona el nom de “simpatia” .
De totes maneres l’experiència ens demostra que la telepatia, s’acostuma a manifestar entre pares i fills, entre persones relacionades emocionalment i en especial en moments de alta intensitat emotiva.
Certament, resulta molt difícil parlar amb precisió d’un tema tant profund i tant escassament estudiat com el de la telepatia. Com passa amb tot el paranormal, l’antiguitat de la telepatia es igual a la de l’home. Per alguna cosa es inherent i consubstancial, encara que una cosa son els fenòmens i una altre diferent es la ciència que s’ocupa del seu estudi. No obstant, direm que la telepatia constitueix, més que un fet, una actitud vital.

Definir la telepatia, requereix una bona dosis de precaució atès que encara que es coneixen els seus mecanismes, les seves dades essencials es troben en el camp dels fets inexplicables.

El primer que va fer servir la paraula “telepatia” va ser el doctor W. H. Myers, a l’any 1883. Posteriorment , la varen incloure en el seu vocabulari les més diverses societats científiques, i més tard encara va passar a Anglaterra, on fou admesa en la Londinenca Societat per a la Investigació Psíquica, de la qual en formava part el professor William Crookes i altes personalitats de l’època.

Etimològicament, telepatia significa “sofriment a distancia” i no “comunicació a distancia”. La segona accepció va anant guanyant terreny a l’accepció original, fixant-se definitivament i aconseguint ser considerada com la més idònia per la comunitat d’estudiosos d’aquest fenomen. Va ser el doctor J.B. Rhine el que va crear la següent definició de telepatia: “Es una comunicació d’impressions diverses i variades, d’un esperit a un altre, fora de les vies sensorials comunes”.

Encara que es tracti d’una percepció extrasensorial, s’ha d’aclarir que només es manifesta amb respecte a les activitats psíquiques d’una altre persona.

Encara que hi ha molts de “ufologos” que asseguren que els éssers que viuen en altres planetes del espai exterior es comuniquen telepàticament amb alguns ésser humans. També es coneguda la teoria de certs experts que afirmen que la telepatia té el privilegi d’haver sigut el llenguatge original i primitiu de la humanitat, sense exceptuar la possibilitat de que alguns animals l’hagin posseït i la posseeixin actualment.

La telepatia es manifesta en l’home i els animals tant a la terra com en el mar. Cal dir que els perjudicis que només fa uns quaranta anys obstaculitzaven el reconeixement d’aquests fets casi ha desaparegut completament.

Els estudiosos de la telepatia afirmen que, essent innegable l’existència d’aquest poder misteriós de la ment de l’ésser humà, les seves traces essencials son, molt sovint inexplicables.

Es tracte en resum, d’un fenomen completament immaterial. Existeix un tipus de telepatia anomenada “conscient” en oposició a la telepatia “inconscient” la més coneguda i estudiada,

Ja en certes tauletes assíries i babilòniques així com també en certs jeroglífics de l’Antic Egipte es parla d’encanteris amb malignes intencions respecte als enemics.

També els escriptors de l’antiga Roma asseguraven que els ulls dotats d’aquest poder maligne eren estràbics o estaven atacats per una altre malaltia o anomalia.

Ovidi, per exemple, atribueix una doble pupil•la, a la bruixa, Dipea i afirmava que mirant als malalts, el que mirava contreia la mateixa dolença. Segons els decenviros romans, el mal d’ull va ser declarat crim mortal cap a l’any 450 a. C.

Els antics grecs creien que existien individus, que els seus ulls tenien la virtut de consumir entre les flames els cossos als que dirigien concentradament les seves mirades.

L’historiador grec Plutarco (48-120) va estudiar la qüestió de la fascinació, arribant a deduir que la major part de la població de la seva època creia en el mal d’ull i estaven constantment mitjans per combatre’l o evitar-lo.

Actualment i des de fa uns anys, sembla que ha despertat de la seva letargia, en amples sectors de la humanitat, un extraordinari interès pels temes que fan referència a les qüestions esotèriques, màgia, bruixeria, santerismo, etc., i altres fenòmens d’índole confusa i poc coneguda, que s’han produït, es solen produir i es seguiran produint sobre la superfície del nostre planeta on el ser dominant es l’ésser humà.

Hi ha una sèrie de localitats disseminades per diverses comarques del planeta , a les que les dones només pel fet d’haver nascut allà, son considerades posseïdores de la condició de bruixes.

La bruixeria es hereditària i passa de mares a filles per do familiar. Respecte al do de la bruixeria no innat ( o sigui no adquirit per tradició hereditària), sinó adquirit voluntàriament, es presenta vinculat al satanisme.

També s’admet la possibilitat de l’existència d’un do o facultats, desconegudes pels mateixos humans i que situen a una bruixeria totalment deslligada del satanisme.